divendres, 22 de novembre de 2013

"Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación"_Manuel Area (2002)

Paraules clau: rumb, tecnologies, ús, valors, ideals, manipulada, abusant

Llegit el text crec que podem sintetitzar la idea principal de la lectura en una frase que engloba el quid de tot plegat o el missatge de l’autor: quina rumb està prenent aquesta nova societat emergent, composta per individus forjats i modelats per les noves tecnologies? És un rumb esperançador cap a un món millor? O ans el contrari?

Sembla que l’autor ho tingui clar: les tecnologies no són ni bones ni són dolentes, sinó que tot depèn de l’ús que se’n fa perquè elles soles per se no representen res.
Pel que fa a nosaltres, futures docents, ho hem parlat en moltes ocasions i sabem de bona tinta que l’afirmació d’abans és certa. O sigui que a aquestes alçades no hauria de ser la revelació de l’any per a ningú.
De fet, M. Area no explica res que no haguem tractat i analitzat altres vegades: com integrar les noves tecnologies a la societat, a les escoles, el nou rol del professorat, de l’alumnat... com educar en valors... Qui firma el text prova de ser imparcial exposant el doble filament de les tecnologies: 
  1. per una banda l’accessibilitat a la tecnologia i a la informació per part de qualsevol usuari (com un tret positiu)
  2. per l’altra (i comptabilitzant com a quelcom negatiu), una sobreinformació susceptible de ser vertadera o falsa, que pot provocar l’efecte invers ¿?   

Així doncs, ens toca reajustar i adaptar-nos als canvis, com ja ha passat amb les revolucions de períodes passats: la industrial, la postindustrial... perquè sembla ser la única forma d’avançar: abraçar el canvi i no risistir-s’hi. Per tant a les nostres mans queda l’ús d’aquestes eines, i això es tradueix en formació continua i procurar no perdre el ritme, vet aquí el repte.

Personalment, i canviant de terç, dels 4 discursos que ofereix l’escriptor em decanto per l’apocalíptic:
                                       “las tecnologías de la información y comunicación 
                                         representan el fin de los ideales y valores de la modernidad y 
                                         del modelo ilustrado de sociedad” (Manuel Area, 2002)

Tinc valors i ideals i són els meus primers pensaments quan em llevo i els darrers quan vaig a dormir. Susdits valors i ideals són el motor que m’ajuda a fer front les adversitats, a lluitar per allò que vull i per qui vull arribar a ser; en definitiva a produir el canvi en mi. I si perdo això, qui sóc jo? M’entristeix pensar en una societat sense valors, sense ideals, perquè serà una societat deshumanitzada i en un sentit figurat, inert. Bueno, potser en faig un gra massa però, no m’agrada mirar al meu voltant i tenir la sensació de viure en un univers fictici situat en un futur llunyà (!), l’any 3000, on les màquines finalment s’han rebel·lat en contra de l’home, i el tenen sotmès com un autòmat sense força ni voluntat. Valors? Ideals? On han anat?... s’han esvaït com en el seu dia es varen esvair els radiocassets?!

I enmig d’aquesta desolació apareixen els americans i el seu sistema neoliberal estenent-se i propagant-se per tot arreu.  Per què? Perquè el mercat neoliberal és el que dóna calés, ja no importen les persones i el benestar de les mateixes, fem d’allò que fins ara era públic, quelcom privat perquè sinó, les pèrdues materials enfonsaran el sistema. Privatitzem la sanitat, l’educació... convertim-nos al pensament americà. Destruïm ideals i valors, perquè tanmateix, no ens donaran de menjar.

Ara com ara, jo veig una societat obsessionada amb el canvi, i sobretot molt manipulada,fins al punt que els valors i tot allò que ens fa humans i vulnerables, s’està neutralitzant, insensibilitzant, anestesiant... i és perquè no s’està fent un ús intel·ligent de les tecnologies sinó que s’està abusant d’elles, i ja sabem com acaben els abusos: sempre en surt algú malparat. 
Maite 

2 comentaris:

  1. Molt bona imatge i bon text.
    M'estranya que no hagis xerrat de s'obsessió de sa gent amb es mòbils!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ajajajaja, que no ho escrigués no vol dir que no ho pensés! Però és que me cans des meu propi discurs ;> (repetir-se és cansino)

      Elimina