dissabte, 12 d’octubre de 2013

Llibre: Web 2.0_Tema_1_"Educación 2.0. ¿Marca, moda o nueva visión de la educación?" (Julio Cabero)

Paraules clau: Web 2.0., Educació 2.0., societat fugissera, límit, efecte contrari, plataformes, avenç, solitud, valors fonamentals, ordre invers.

El terme Web 2.0., s'associa a les aplicacions de la web que faciliten la compartició interactiva d'informació, el disseny centrat en l'usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. E.g.: llocs P2P, wikis i blogs.

Dit això i, recordant l’enunciat: “Educción 2.0. ¿Marca, moda o nueva visión de la educación?”, que dóna nom al primer tema del llibre: “Web 2.0: el uso de la web en la ciudad del conocimiento”; la meva resposta davant les tres possibilitats que planteja, essent aquestes:


a) "Marca"
b) "Moda"
                                   c) "Nueva visión de la educación"



Com anava dient, la meva resposta seria: c). Però afirmar i pensar que és una nova visió de l’educació és quelcom que em produeix força por i inseguretat.
Per què?
Com bé diu el document, la societat de la informació en la qual vivim, d’entre tots els trets que la caracteritzen, positius i negatius, en té un parell que em generen neguit: la seva celeritat i fragilitat. I per què aquest neguit? Perquè són dos trets capitals que, com jo ho veig, poden inhabilitar els altres trets positius que també ofereixen les tecnologies, com ara la comunicació i la cooperació entre individus, des de diferents indrets geogràfics.
Que el sistema d’educació ha de canviar la seva metodologia tradicional, és un fet i una realitat, que respon a les demandes de la societat, la qual està en constant moviment i progrés. El contrari, és anar contra natura. I de fet s’està treballant des de fa un temps amb propostes que donen més protagonisme a l’alumnat i que impliquen les noves tecnologies. Però, si precisament hi ha alguna cosa que també han portat aquestes tecnologies són:

                                1-       La rapidesa a la que està sotmetent totes les dimensions de la vida de l’home: 
 - la personal, 
- l'acadèmica
       - i la professional.
             2-      I l’excés d’informació des de totes les vessants i mitjans.


Fets, tots dos, que em plantegen dues qüestions més:
  •  Si cal tanta informació?
  •  I, si sabem o estem preparats per dissociar allò cert d’allò fals?

Una tasca, lluny de ser senzilla.
Per tant, aquesta idea d’educar 2.0, on l’alumne interactua i participa molt activament en el propi aprenentatge tenint present les noves característiques dels infants contemporanis així com les possibilitats de les eines de comunicació i recerca, penso que comporta una complexitat molt més titànica del que pot semblar.
No hem d’oblidar que els infants, infants són i, al meu parer, cada cop estan menys protegits i més exposats a nous perills, emergents d’aquesta societat tan fugissera que ja no podem separar de les noves tecnologies.
Potser la resposta general, (feta a corre-cuita i empesos per la presència omnipresent de les noves tecnologies i el seu control damunt tots els aspectes de la societat), sigui que si, que Educació 2.0 és la nova educació.
Però no ens hem de precipitar. Des de la disciplina de magisteri, s’ha d’educar i formar amb i en les noves tecnologies, però crec que també s’han de posar límits i fronteres, i és el que no m’ha quedat molt clar d’aquesta Educació 2.0.: sembla que implica tant a l’infant i la seva interacció amb la tecnologia, que la figura del docent queda difuminada, endarrerida en un segon pla. I jo em pregunto: podrà exercir la seva tasca de guia, el professor? O l’alumne es perdrà en un mar de tecnologies, força seductores i atraients, causant distracció i confusió? Obtenint, al final, un efecte contrari al proposat?
Per si la meva postura no queda molt clara, les tecnologies són el present i el futur. Per tant si, s’ha d’ensenyar el seu maneig a les aules, utilitats i perills.
Perquè no oblidem que la web 2.0 o Educació 2.0, parla de compartir i cooperar des de diferents plataformes: wiki, blog, fòrum... molt polit, solidari i progressista tot. Però, és quelcom que fa cadascú des de la solitud del seu ordinador personal, (tablet, smartphone...), sense aixecar la mirada de la pantalla. Sembla que cada avenç tècnic ens aboca a relacionar-nos més amb les màquines i menys amb els nostres iguals. Aleshores, on queden la companyonia, la paciència, l’esforç, l’ètica, la moralitat...? I no, no m’estic sortint del tema perquè tot el que acabo de dir també són ensenyaments que s’han de transmetre, per citar només alguns valors fonamentals en qualsevol societat, i sembla que les noves tecnologies els estan desplaçant (situació que em genera una inquietud majúscula).
I acabaré dient que voldria que les persones tinguem sempre present que l’home, és l’autor i creador de les màquines i per tant, en té el control, no a l’inrevés. I, últimament, aquesta sentència l’observo en l’ordre invers...
Avenç si, ciborgs no ;)

Aquí deixo un vídeo dels inicis de l'Era de la Informació:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada