divendres, 11 d’octubre de 2013

Caceres del tresor

 Paraules clau: cacera, forma autònoma, intel·ligència emocional.

Pel nom, hom infereix que es parteix cap a la recerca (“cacera”) de quelcom (“un tresor”). Pocs títols em semblen més seductors i atractius per captar l’atenció de l’infant i, un cop aquesta s’ha aconseguit, serà difícil que el petit abandoni la travessia.
La cacera del tresor és una inèdita metodologia d’ensenyament/aprenentatge, on el docent convida l’alumnat a ser el protagonista i gestor del propi aprenentatge. Com? A partir d’un tema al voltant del qual es tenen pocs coneixements, circumstància que l’educador pretén modificar. De quina manera? Aquest últim facilita a l’alumnat una sèrie de materials o eines que els alumnes podran consultar i on trobaran diferent tipus d’informació al voltant de susdit tema. Per què? La fita consisteix en què els alumnes, partint del material donat, investiguin per ells mateixos de forma autònoma i activa, situació que fa que el nen llegeixi i s’amari per si mateix del coneixement desitjat i més, respectant el ritme, estil i possibilitats cognitives de cada petit caçador o infant (ja que el material facilitat és el mateix per tothom però no la seva interpretació, ja que cada nen es fixarà amb allò que més li interessi, manifestant així, també, la personalitat de cadascun).
La veritat és que és una metodologia que m’atreu molt perquè em sembla força completa a tots els nivells, cohesionant totes dues intel·ligències, la tradicional i l’emocional: la primera per tots els temes acadèmica que explora i, la segona, perquè amb el treball autònom l’infant fa latent, amb la selecció de la informació i la manera de recollir-la o expressar-la, part del seu caràcter, forma de ser i, d’entendre el món que l’envolta.

Salut J

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada