dissabte, 28 de desembre de 2013

"Los drones llegarán a las aulas en 2014"

Los drones llegarán a las aulas en 2014 (seguiu l'enllaç de la notícia)

Mirant la premsa avui matí mentre feia el cafè -mmm, el del matí és el millor del dia-...
Què deia? Ah, si: llegint la premsa, fent <a-relaxing-cup-of-coffee-in-my-room>, i provant d'esquivar un virus-no-informàtic sinó físic, el grip -que ja ha tombat uns quants membres de la meva família-; em sorprèn aquest titular: "Los drones llegarán a las aulas en 2014".
Jo*er, amb la de classes que me vaig "espillar" a batxiller i lo didàctiques que eren. Si didàctiques! Allò que aprenem pel carrer no t'ho ensenya cap institució ;> -eren altres temps i afortunadament estava envoltada de companyes molt responsables que em varen fer canviar l'actitud envers els estudis- (gràcies Xumi ^^).
En fi, després de llegir l'article, és força curt, no sé què pensar... és molt d'hora encara...
Aniré reflexionant en el decurs del dia.
Salut.
Maite.
Pd: cof, cof, cof!! Aix, estic llesta ¬¬

dimarts, 3 de desembre de 2013

Fases_Jordi Adell


Parafrasejant Jordi Adell, tot individu travessa 5 estadis o fases fins que no assoleix un domini complet de les noves tecnologies. Qui escriu, es troba a la 3ª fase:   

Fase d’adaptacióà es fa ús o s'integra la nova tecnologia en pràctiques tradicionals augmentant la productivitat, el ritme i la quantitat de feina. Per exemple: seria el cas dels alumnes quan utilitzen aplicacions per fer el que feien abans, això és, escriure en un processador de text en lloc de fer-ho a la llibreta, fer fotos amb el telèfon i no amb una càmera, llegir la premsa digital...

 Tot i que m'agradaria poder dir que sóc a la 4ª, encara no és així:
 F. d’apropiacióàs’experimenta amb noves formes de treballar didàcticament utilitzant la tecnologia. Exempli gratia: aquell professor que va d’excursió amb els alumnes equipat amb un GPS i una càmera de fotos; feta la part física d'exploració i captura d'imatges, es carreguen els arxius a la xarxa i a partir d’aquí elaboren els recursos que els cal per aprendre quelcom. 

En fi...
Maite.



dilluns, 2 de desembre de 2013

Wordle...ing


En aquest Wordle, trobareu les raons per les quals opino que les TIC s'han d'incorporar a l'àmbit educatiu. Proveu de combinar-les aviam si encerteu la justificació que s'amaga sota aquest caos aparent ;)

Maite.

divendres, 22 de novembre de 2013

"Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación"_Manuel Area (2002)

Paraules clau: rumb, tecnologies, ús, valors, ideals, manipulada, abusant

Llegit el text crec que podem sintetitzar la idea principal de la lectura en una frase que engloba el quid de tot plegat o el missatge de l’autor: quina rumb està prenent aquesta nova societat emergent, composta per individus forjats i modelats per les noves tecnologies? És un rumb esperançador cap a un món millor? O ans el contrari?

Sembla que l’autor ho tingui clar: les tecnologies no són ni bones ni són dolentes, sinó que tot depèn de l’ús que se’n fa perquè elles soles per se no representen res.
Pel que fa a nosaltres, futures docents, ho hem parlat en moltes ocasions i sabem de bona tinta que l’afirmació d’abans és certa. O sigui que a aquestes alçades no hauria de ser la revelació de l’any per a ningú.
De fet, M. Area no explica res que no haguem tractat i analitzat altres vegades: com integrar les noves tecnologies a la societat, a les escoles, el nou rol del professorat, de l’alumnat... com educar en valors... Qui firma el text prova de ser imparcial exposant el doble filament de les tecnologies: 
  1. per una banda l’accessibilitat a la tecnologia i a la informació per part de qualsevol usuari (com un tret positiu)
  2. per l’altra (i comptabilitzant com a quelcom negatiu), una sobreinformació susceptible de ser vertadera o falsa, que pot provocar l’efecte invers ¿?   

Així doncs, ens toca reajustar i adaptar-nos als canvis, com ja ha passat amb les revolucions de períodes passats: la industrial, la postindustrial... perquè sembla ser la única forma d’avançar: abraçar el canvi i no risistir-s’hi. Per tant a les nostres mans queda l’ús d’aquestes eines, i això es tradueix en formació continua i procurar no perdre el ritme, vet aquí el repte.

Personalment, i canviant de terç, dels 4 discursos que ofereix l’escriptor em decanto per l’apocalíptic:
                                       “las tecnologías de la información y comunicación 
                                         representan el fin de los ideales y valores de la modernidad y 
                                         del modelo ilustrado de sociedad” (Manuel Area, 2002)

Tinc valors i ideals i són els meus primers pensaments quan em llevo i els darrers quan vaig a dormir. Susdits valors i ideals són el motor que m’ajuda a fer front les adversitats, a lluitar per allò que vull i per qui vull arribar a ser; en definitiva a produir el canvi en mi. I si perdo això, qui sóc jo? M’entristeix pensar en una societat sense valors, sense ideals, perquè serà una societat deshumanitzada i en un sentit figurat, inert. Bueno, potser en faig un gra massa però, no m’agrada mirar al meu voltant i tenir la sensació de viure en un univers fictici situat en un futur llunyà (!), l’any 3000, on les màquines finalment s’han rebel·lat en contra de l’home, i el tenen sotmès com un autòmat sense força ni voluntat. Valors? Ideals? On han anat?... s’han esvaït com en el seu dia es varen esvair els radiocassets?!

I enmig d’aquesta desolació apareixen els americans i el seu sistema neoliberal estenent-se i propagant-se per tot arreu.  Per què? Perquè el mercat neoliberal és el que dóna calés, ja no importen les persones i el benestar de les mateixes, fem d’allò que fins ara era públic, quelcom privat perquè sinó, les pèrdues materials enfonsaran el sistema. Privatitzem la sanitat, l’educació... convertim-nos al pensament americà. Destruïm ideals i valors, perquè tanmateix, no ens donaran de menjar.

Ara com ara, jo veig una societat obsessionada amb el canvi, i sobretot molt manipulada,fins al punt que els valors i tot allò que ens fa humans i vulnerables, s’està neutralitzant, insensibilitzant, anestesiant... i és perquè no s’està fent un ús intel·ligent de les tecnologies sinó que s’està abusant d’elles, i ja sabem com acaben els abusos: sempre en surt algú malparat. 
Maite 

divendres, 8 de novembre de 2013

T5_Punt3_Lectures

Lectures setmana
4.11.2013-8.1.2013: L1_"5 claves para una buena integración de las TIC en los centros docentes" i L2_"En el placer de usar las TIC en el aula de infantil"


L1_“5 CLAVES PARA UNA BUENA INTEGRACIÓN DE LAS TIC EN LOS CENTROS DOCENTES
Dr. Pere Marquès Graells, Dpt. De Pedagogia Aplicada. Facultat d’Educació. UAB.
Paraules clau: Integració TIC, obstacles
Pere M. creu que perquè l’integració de les TIC en els centres docents sigui possible, perseguint la millora del procés ensenyament-aprenentatge, són imprescindibles els següents aspectes:
1-       Que comptin amb les bases tecnològiques menesters
Això és:
·         Pissarres digitals a totes les aules
·         Ordinadors de suport a tota aula
·         Aules d’informàtica
·         Intranet educativa
2-       Tenir una coordinació i manteniment dels recursos TIC
3-       Recursos didàctics adients i de qualitat, per a l’alumnat
4-       Tenir el suport de l’equip directiu i el compromís de la comunitat educativa
5-       Adient formació del professorat en didàctica digital


L2_“EN EL PLACER DE USAR LAS TIC EN EL AULA INFANTIL”
Estivaliz Asorey Zorraquino i Jesús Gil Alejandre
 Paraules clau: Alfabetització digital, alumnes preparats, qualitat de formació
 Immersos dins la Societat de la Informació, l’escola té el deure d’utilitzar totes les Tecnologies de la Informació i la Comunicació  amb l’objectiu de formar i preparar l’alumnat per al seu futur, com a membres actius d’una societat.
 El sistema educatiu té les TIC com una eina habitual i això afavoreix l’alfabetització digital, que s’ha de procurar que es doni des de  l’etapa infantil i, sense oblidar, que els docents han d’estar suficientment preparats.
 Dit això, no estaria de més comprovar si l’incorporació de les TIC s’està fent correctament, atenent al cost personal i econòmic  que comporta, de professors i centres. Consegüentment, podem respondre satisfactòriament dues senzilles preguntes?:
Ø  estan més ben preparats els alumnes?
Ø  ha millorat la qualitat de la seva formació?
Tot depèn de l’ús que es fa de les TIC, essent aquest de dos tipus: lúdic o educatiu.
 I com utilitzar-les amb èxit a l’aula d’infantil?
 S’insisteix en què el primer contacte ha de ser des de l’etapa d’educació infantil. Aleshores, un educador pot dissenyar el material  que li cal i prescindir del comercial, ajustant-se 100% a les demandes de l’alumnat. Sense passar per alt els canvis tant físics com  de metodologia, que susdites tecnologies comporten dins l’aula:
1er/escollir un racó per l’ordinador
2n/organitzar el temps: treball individual, per grups, per fer exposicions, per cercar informació...
3er/reorganització del temps del professor per tal de dissenyar i crear activitats 
4t/una correcta implementació de les TIC vol formular diferents tipus d’agrupament: treball per duets, petits grups, grups més grans...


Llegits tots dos documents, personalment em queda bastant clar arran del que puc observar des del meu territori geogràfic, que l’introducció de les TIC no s’està fent correctament a molts centres, ja que un o altre aspecte no és present: a vegades conseqüència d’una infraestructura insuficient, d’altres per manca d’interès del professorat que no es prepara digitalment, manca de suport educatiu... en fi, a dia d’avui totes aquestes variables no estan del tot salvades i s’ha de continuar treballant, i no poc! Però d’això es tracta, d’avançar sempre cap endavant, sortejant els obstacles.



dijous, 31 d’octubre de 2013

Fitxa d'avaluació MM

Vet aquí un exemple de fitxa que permet analitzar i determinar la qualitat, en contingut i disseny, d'un joc interactiu dirigit a infants de 2on cicle d'Educació Infantil:

dimarts, 22 d’octubre de 2013

Activitat MM_P5

http://www.ecasals.net/index.php?ps=0be95bd53f2eaf41474f382c32a243d95ebaa14cea57bb254c3ba2af202ae4a03fdec64542627290be6090

Us traço l'itinerari del joc que he seleccionat (per si de cas algú es perd pel camí ;)): quan obriu l'enllaç, aneu a 2n cicle/5/ i aleshores escolliu el grill, que representa ser per P5/activitats TAC/llegenda amb la icona de Flash Player (Activitats TAC Bestioles 5 anys). I ja hi sou! (A sota de la finestra oberta, s'hi pot llegir Obre una nova finestra, cliqueu i aquesta es farà més gran).

La web és fantàstica, si teniu temps feu una ullada a cada cicle i tot allò que ofereix!

Molt bé doncs, ara que heu navegat una mica per aquest joc, recordem Santos Urbina i els trets que, segons ell, tot programa infantil ha de tenir, i mirem si compleix:
  •  ESTÀ ADAPTAT AL DESTINATARI? Sens dubte. No només perquè ho indiqui la guia del joc, sinó perquè hom ho pot comprovar en accedir al contingut.
  •  TÉ INSTRUCCIONS CLARES I VERBALS? Aquí hi hauria un petit handicap ja que no hi ha instruccions verbals, malgrat tot, les instruccions si són clares, no confonen l'usuari, i l’explicació es fa en frases prou curtes, fins i tot una paraula sola, de manera que l’infant pot entendre i llegir allò que s'està indicant. Per exemple:
Tria un tema
 Sortir
Tornar

  • COMPTA AMB ICONES CLARES, GRANS I SEPARADES, QUE OFEREIXEN PISTES QUAN HAN DE SER ACTIVADES? Si, en passar per sobre de qualsevol element amb el cursor, ja sigui text o dibuix, aquest torna d’un altre color. 
  • L’INFANT POT SER AUTÒNOM? Crec que si, malgrat la manca d'àudio fent les indicacions corresponents, la interfícies és força intuïtiva i molt visual.
  • ÉS LA COMPLEXITAT COGNITIVA SIMILIAR, ÉS A DIR, QUE NO HI HA DESFASAMENT ENTRE NIVELLS? Tots els nivells presenten una complexitat anàloga i afí que el nen podrà seguir sense frustrar-se.
  •  COM ES PRESENTA L’ERROR? L’error s'assenyala en forma de grill simpàtic que indica que la sol·lució no és correcte.
  •  ELS BOTONS SÓN CLARS I GRANS? (ADAPTATS A LES CAPACITATS PSICOMOTRIUS DELS NENS)? Si.
En què consisteix aquest joc interactiu? 
La seva intencionalitat és múltiple: 
Per una banda, pretén familiaritzar al nen amb l’ús del ratolí, eina fonamental a les TIC (a banda dels ordinadors laptop o portàtils); i d’altra, inserir-los en temes i conceptes acadèmics, preparant-los pel següent cicle de l’Educació Primària. Aquests conceptes amb els quals poden interactuar són: matemàtics (sèries, sumes, magnituds, color, mesura, qualitats d’un element, colors primaris i secundaris, dreta/esquerra, trencaclosques...), lingüístics (reconèixer significats, ròtols, identificar en el teclat les lletres...) i, conceptes del medi (natura, animals, esports...). 
Au, a jugar s'ha dit!

Salut J

Pd: adjunto aquest nou enllaç que si conté àudio i em sembla fantàstic:
http://nea.educastur.princast.es/repositorio/RECURSO_ZIP/1_ibcmass_u05_comunicacion/index.html

Adéu!
     

dissabte, 19 d’octubre de 2013

Drets d'autor i propietat intel·lectual

Paraules clau: SGAE, Llei Sinde, SeriesYonkis, pirateria

És un tema delicat, aquest.
Especialment, pel que fa a Internet, on tot és tan a l’abast amb el mínim esforç.
També és força complex tot el embullat legal que envolta aquest assumpte, perquè aprofitant que l’article menciona la SGAE: algú recorda Teddy Bautista? Cert president del Consell de Direcció de la Societat General d’Autors i Editors, que fou acusat de desviament de fons, ara fa dos anys? Quina paradoxa, no! O quin cinisme! Hom pensant que els autors i editors d’aquest país estan protegits i al final, tenen el llop a casa!
I de la SGAE a la Llei Sinde, una altra controvèrsia lligada a la vulneració dels drets d’autor: la pirateria a la xarxa per mitjà de portals web que permeten la descàrrega “il·legal” d’arxius audiovisuals. Qui no conegui la web SeriesYonki, que aixequi la mà! És més, quin no l’hagi feta servir mai, que aixequi la mà també! I qui diu SeriesYonki diu: Elitetorrent, SeriesPepito, Megaupload... qualsevol d'elles ens serveix d'exemple, atès que totes (i moltíssimes més aquí no citades) exercien la mateixa funció "pirata". Amb la diferència que, la primera, és la web per excel·lència de susdit pillatge, fins al punt que el mateix FBI (si, si, com ho llegiu, el mateix Federal Bureau of Investigation americà) la tenia entre els seus objectius. Caram, quin nivellàs de delinqüència... No res que la Llei Sinde-Wert no hagi pogut aclarir!

Ja me’n vaig de naps a cols...

Reprenent el tema, el que vull dir és que a ningú li agrada que li prenguin una idea; si no, recordem quan érem petites i donàvem la solució d’alguna cosa complicadíssima que se’ns resistia a un conjunt d’amiguetes, a que si deien que la idea havia estat de Pepita, ràpidament saltàvem i defensàvem l’autoria real de la idea que tant havia agradat!?:

“Mentidera! No ho ha dit na Pepita, ho he dit jo”

Doncs això. Una mica de respecte, si us plau. Està clar que educar en valors és la clau d’una societat equitativa i tan justa com sigui possible (¿!?); i com que la imitació és una de les formes d’aprenentatge dels petits, a predicar amb l’exemple toca! A casa ho fem amb els fills i a l’aula amb l’alumnat. Perquè més potents que les paraules, són els fets.

Aquí deixo la notícia recuperada del diare El Mundo en suport digital, sobre l’operació Saga, nom que rebé tota aquesta trama de desviament de fons de la SGAE, per a qui pugui interessar:

També, l’article que parla de les webs pirates, extret de la revista Fotogramas en format digital Fotogramas.es:

Per cert, confesso que, com a fervent amant del cinema i la televisió, utilitzava SeriesYonkis, que torna a estar en funcionament (feta la llei, feta la trampa); puc dir en la meva defensa que no sabia que fossin descàrregues que atemptaven contra l’autoria dels seus autors ;)
Salut.


diumenge, 13 d’octubre de 2013

Padre: "[...] te asegurará la jubilación"/Hija: ¿"Eso es algo de jugar"?

Paraules clau: pensar, (in)formació

Fent una ullada a la premsa digital, he tropissat amb aquest vídeo, titulat ¿Bailamos?, i el deixo aquí perquè representa prou bé el que estem fent amb la infància, com jo ho veig:


I quina és aquesta visió? Els estem omplint i omplint de coneixements de tot tipus oblidant allò més important: que són infants i que no tenen preocupacions.
Els adults vivim un moment social dur des de fa uns quants anys, i la inèrcia de la inseguretat econòmica i manca de garanties de portar una vida decent, s'ha apoderat de bona part de la il·lusió de l'home en aquells detalls petits que estan al nostre abast.
Aquesta amarga situació, no durarà sempre. Res no dura per sempre, ni el clàssic "[...] y vivieron felices para siempre" dels contes ;).
Penso, que ens hem de relaxar i procurar no transmetre les nostres pors als més petits. No és fàcil, clar que no, manco si no tenim temps de pensar perquè les hores del dia ens resulten insuficients. És absurd! No podem afegir hores al dia, per tant, aquestes són les necessàries per qualsevol cosa que ens proposem! Se'n diu sentit comú, sensatesa i intel·ligència. Aptituds i actituds, que amb tanta informació que ens sacseja, poden quedar enterbolides.
Les noves tecnologies són el present i el futur, ja ho he dit en aquest mateix espai; però si nosaltres no diem prou... qui ho farà? On és el límit entre allò sensat i l'abús, quant a (in)formació adreçada als més petits es refereix?
Crec, que en moltes ocasions hem i hauríem de comptar fins a 10 per veure una postura que ens afecta, des d'una certa distància, distància que sempre ofereix una perspectiva diferent a la primera decisió presa (sigui encertada o no, però valorar altres possibilitats no pot ser dolent); i si comptant fins a 10 seguim amb la mateixa visió... seguir comptant fins a 20, i fins 30, i fins 40 si cal i, aleshores, anar a fer una volta (encara que sigui anar fins a la nevera i fer un glop d'aigua o arribar fins el carrer i saludar al veí). Prendre distància emocional, una distància emocional que, a vegades, necessita de l'aspecte físic per materialitzar-se i projectar-se a la ment. Comptar, fins esvair el primer impuls, i un cop som conscients que el primer impuls ja no és tal, sinó que una idea nova s'ha ajuntat a aquest, llavors estem preparats per prendre una decisió.
Vivim accelerats i ja no ho notam perquè la inèrcia i les tecnologies ens arrosseguen, dificultant que prenguem distància dels fets i de l'actualitat, per por. Por, a ser exclosos o a ser els últims.
Jo prefereixo viure al meu ritme, i si em perdo quelcom o sóc l'última (¿!?), serà perquè jo ho he escollit, no perquè he respost als meus impulsos que, en realitat, són impulsos impostos per una societat a corre-cuita amb la qual no hem sento identificada. Avenç si, però amb responsabilitat i seny. Estem descontrolats i no ens adonem. Crec.
I tot això ho dic perquè és el que percebo de l'entorn en el qual em trobo, no perquè aquest muntatge audiovisual m'hagi agradat o l'hagi trobat tendre i simpàtic. Justament l'he trobat per atzar i expressa, amb certa fidelitat, el que penso del moment que vivim.
Hi ha una frase que m'agrada molt, que defenso i procuro seguir 100%, perquè opino que funciona; diu així (o quelcom semblant):
 "Existe un tiempo para cada cosa, y cada cosa a su debido tiempo"

I actualment aquesta màxima no l'estem respectant.
Quin rotllo, e... ;)
Comptem fins a 40, fem un glop d'aigua...

dissabte, 12 d’octubre de 2013

Llibre: Web 2.0_Tema_1_"Educación 2.0. ¿Marca, moda o nueva visión de la educación?" (Julio Cabero)

Paraules clau: Web 2.0., Educació 2.0., societat fugissera, límit, efecte contrari, plataformes, avenç, solitud, valors fonamentals, ordre invers.

El terme Web 2.0., s'associa a les aplicacions de la web que faciliten la compartició interactiva d'informació, el disseny centrat en l'usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. E.g.: llocs P2P, wikis i blogs.

Dit això i, recordant l’enunciat: “Educción 2.0. ¿Marca, moda o nueva visión de la educación?”, que dóna nom al primer tema del llibre: “Web 2.0: el uso de la web en la ciudad del conocimiento”; la meva resposta davant les tres possibilitats que planteja, essent aquestes:


a) "Marca"
b) "Moda"
                                   c) "Nueva visión de la educación"



Com anava dient, la meva resposta seria: c). Però afirmar i pensar que és una nova visió de l’educació és quelcom que em produeix força por i inseguretat.
Per què?
Com bé diu el document, la societat de la informació en la qual vivim, d’entre tots els trets que la caracteritzen, positius i negatius, en té un parell que em generen neguit: la seva celeritat i fragilitat. I per què aquest neguit? Perquè són dos trets capitals que, com jo ho veig, poden inhabilitar els altres trets positius que també ofereixen les tecnologies, com ara la comunicació i la cooperació entre individus, des de diferents indrets geogràfics.
Que el sistema d’educació ha de canviar la seva metodologia tradicional, és un fet i una realitat, que respon a les demandes de la societat, la qual està en constant moviment i progrés. El contrari, és anar contra natura. I de fet s’està treballant des de fa un temps amb propostes que donen més protagonisme a l’alumnat i que impliquen les noves tecnologies. Però, si precisament hi ha alguna cosa que també han portat aquestes tecnologies són:

                                1-       La rapidesa a la que està sotmetent totes les dimensions de la vida de l’home: 
 - la personal, 
- l'acadèmica
       - i la professional.
             2-      I l’excés d’informació des de totes les vessants i mitjans.


Fets, tots dos, que em plantegen dues qüestions més:
  •  Si cal tanta informació?
  •  I, si sabem o estem preparats per dissociar allò cert d’allò fals?

Una tasca, lluny de ser senzilla.
Per tant, aquesta idea d’educar 2.0, on l’alumne interactua i participa molt activament en el propi aprenentatge tenint present les noves característiques dels infants contemporanis així com les possibilitats de les eines de comunicació i recerca, penso que comporta una complexitat molt més titànica del que pot semblar.
No hem d’oblidar que els infants, infants són i, al meu parer, cada cop estan menys protegits i més exposats a nous perills, emergents d’aquesta societat tan fugissera que ja no podem separar de les noves tecnologies.
Potser la resposta general, (feta a corre-cuita i empesos per la presència omnipresent de les noves tecnologies i el seu control damunt tots els aspectes de la societat), sigui que si, que Educació 2.0 és la nova educació.
Però no ens hem de precipitar. Des de la disciplina de magisteri, s’ha d’educar i formar amb i en les noves tecnologies, però crec que també s’han de posar límits i fronteres, i és el que no m’ha quedat molt clar d’aquesta Educació 2.0.: sembla que implica tant a l’infant i la seva interacció amb la tecnologia, que la figura del docent queda difuminada, endarrerida en un segon pla. I jo em pregunto: podrà exercir la seva tasca de guia, el professor? O l’alumne es perdrà en un mar de tecnologies, força seductores i atraients, causant distracció i confusió? Obtenint, al final, un efecte contrari al proposat?
Per si la meva postura no queda molt clara, les tecnologies són el present i el futur. Per tant si, s’ha d’ensenyar el seu maneig a les aules, utilitats i perills.
Perquè no oblidem que la web 2.0 o Educació 2.0, parla de compartir i cooperar des de diferents plataformes: wiki, blog, fòrum... molt polit, solidari i progressista tot. Però, és quelcom que fa cadascú des de la solitud del seu ordinador personal, (tablet, smartphone...), sense aixecar la mirada de la pantalla. Sembla que cada avenç tècnic ens aboca a relacionar-nos més amb les màquines i menys amb els nostres iguals. Aleshores, on queden la companyonia, la paciència, l’esforç, l’ètica, la moralitat...? I no, no m’estic sortint del tema perquè tot el que acabo de dir també són ensenyaments que s’han de transmetre, per citar només alguns valors fonamentals en qualsevol societat, i sembla que les noves tecnologies els estan desplaçant (situació que em genera una inquietud majúscula).
I acabaré dient que voldria que les persones tinguem sempre present que l’home, és l’autor i creador de les màquines i per tant, en té el control, no a l’inrevés. I, últimament, aquesta sentència l’observo en l’ordre invers...
Avenç si, ciborgs no ;)

Aquí deixo un vídeo dels inicis de l'Era de la Informació:


divendres, 11 d’octubre de 2013

CP Can Cantó, Eivissa


Paraules clau: TIC, contemporània, prosperar, compromís, exigències, exemple.

Aquesta escola pitiüsa m’ha sorprès pel nivell i implicació que, es desprèn, té tot el professional docent envers les TIC. Nivell i implicació manifest a la plana web del centre, on tot usuari es testimoni de la tasca que realitza el professorat per una banda i, el professorat amb els alumnes, per l’altra: http://cancanto.org/indicecat.htm
És un exemple d’Educació o Web 2.0. Fem un ullada!
De totes les seccions que conformen la plana web, ens hem de quedar especialment amb tres d’elles:
  •  Recursos TIC/TAC, és una secció on s’accedeix a tota la feina elaborada pels docents dirigida a l’alumnat i que, evidentment, implica les noves tecnologies. S’hi pot trobar des d’enllaços a diverses webs d’interès, fins a materials elaborats, com ara, caceres.
  •   Què fem amb les TIC?, hi ha la feina que l’alumnat directament fa amb les eines de la web: blogs personals, gravacions amb vídeo compartides a diverses plataformes, muntatges de fotografies...
  •   I finalment, el Bloc de l’Escola, on qualsevol pot consultar tots els aspectes interns del centre: les diferents aules que compta, blogs d’assignatures...

Una escola contemporània que amb la voluntat de prosperar i mostrant un profund compromís amb la societat present, s’ha adaptat als temps actuals i a les exigències del segle XXI, convertint-se en un exemple de bona organització interna, bona feina, visió de futur i, professionalitat.

Salut J     
   



Caceres del tresor

 Paraules clau: cacera, forma autònoma, intel·ligència emocional.

Pel nom, hom infereix que es parteix cap a la recerca (“cacera”) de quelcom (“un tresor”). Pocs títols em semblen més seductors i atractius per captar l’atenció de l’infant i, un cop aquesta s’ha aconseguit, serà difícil que el petit abandoni la travessia.
La cacera del tresor és una inèdita metodologia d’ensenyament/aprenentatge, on el docent convida l’alumnat a ser el protagonista i gestor del propi aprenentatge. Com? A partir d’un tema al voltant del qual es tenen pocs coneixements, circumstància que l’educador pretén modificar. De quina manera? Aquest últim facilita a l’alumnat una sèrie de materials o eines que els alumnes podran consultar i on trobaran diferent tipus d’informació al voltant de susdit tema. Per què? La fita consisteix en què els alumnes, partint del material donat, investiguin per ells mateixos de forma autònoma i activa, situació que fa que el nen llegeixi i s’amari per si mateix del coneixement desitjat i més, respectant el ritme, estil i possibilitats cognitives de cada petit caçador o infant (ja que el material facilitat és el mateix per tothom però no la seva interpretació, ja que cada nen es fixarà amb allò que més li interessi, manifestant així, també, la personalitat de cadascun).
La veritat és que és una metodologia que m’atreu molt perquè em sembla força completa a tots els nivells, cohesionant totes dues intel·ligències, la tradicional i l’emocional: la primera per tots els temes acadèmica que explora i, la segona, perquè amb el treball autònom l’infant fa latent, amb la selecció de la informació i la manera de recollir-la o expressar-la, part del seu caràcter, forma de ser i, d’entendre el món que l’envolta.

Salut J